Música y Realidad social

La gallineta, de Lluis Llach

A pesar de que se trata de una canción de los 70 (paradigmática de los años de transición española), o quizá precisamente por eso, creo que es pertinente escuchar, sentir y pensar de nuevo La gallineta. Por el espíritu que recogía, de años de crisis en los que algo nuevo rompe el cascarón y quiere salir a vivir; por la idea liberadora que canta Llach y que hoy resuena en tantísimos pliegues de la realidad que vivimos y construimos.

Para pensar…

“La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m’esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-
neem faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calen
tel que de mi se n’aprofita.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
A canvi d’algun gra de blat
m’heu tret la força de volar
però, us ho juro, s’ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d’haver-hi cap perill
perquè m’entengui amb les veïnes.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n’estic farta d’impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d’un segon restrenyiment.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.”